Un dilluns al matí, un examen d'anglès a segona hora, i els ulls mig oberts escoltant de fons la veu d'aquella professora. De sobre vaig obrill els ulls quan diverosos cops van sonar darrere d'aquella porta i un fil de veu es va escoltar quan li va dir que si podia sortir un moment. Quan va tornar a entrar i la mirada de la professora i la meva es van creuar, em vaig témer el pitjor. Mai una mirada així i en aquella època podia ser bona. Mai. Em va cridar. Va venir cap al meu pupitre i es va ajupir. Els seus ulls es clavaven en el meus ulls. Tenia la mirada plorosa. Seguia tement-me el pitjor dels casos. Va allargar el braç en el precís moment en què sobrevenia el silenci de tot l'aldarull que hi havia en classe.
Em vaig incoporar una mica i em vaig indignar a pregunta. Què passa?
Vaig escoltar una veu nerviosa, trista. Una veu desconeguda per a aquella professora. Semblava no ser ella. I em va contestar. Dereck, veuràs -es va prendre una espècie de respir. O més aviat, va ser com si es disposés a prendre impuls- et dic que això que et vaig a contar no és fàcil. Però ha succeït una cosa delicada...
Em vaig incoporar una mica i em vaig indignar a pregunta. Què passa?
Vaig escoltar una veu nerviosa, trista. Una veu desconeguda per a aquella professora. Semblava no ser ella. I em va contestar. Dereck, veuràs -es va prendre una espècie de respir. O més aviat, va ser com si es disposés a prendre impuls- et dic que això que et vaig a contar no és fàcil. Però ha succeït una cosa delicada...
Vaig preguntar automàticament. És la meva mare?
Vaig sentir com s'aferrava les seves mans al meu braç. I em digué. Sí, Dereck -va continuar la veu trista i apagada d'abans-. Ens han trucat i ens han dit que.. -va començar a plorar sense més-. Has d'anar el més aviat possible a l'hospital. La teva mare ha.. ha..- no podia dir-me el que havia succeït-.
La tensió va fer que s'estanqués, la pressió d'aquella situació em va poder i va fer que sentís en el meu cap una espiral de pors i angoixa. Em vaig aixecar ferm i em vaig anar d'aquella classe. Vaig començar a córrer cap a l'adreça que em portava cap a la meva mare. Sabia que aquell moment havia arribat. Sabia que s'havia anat i no anava a tornar. Havia arribat la fi que mai vaig voler pensar. Tot aquell sofriment que patia havia acabat. La mort va guanyar aquella batalla.
Aquell dilluns d'aquell any va ser una data marcada en el meu cor.
Vaig sentir com s'aferrava les seves mans al meu braç. I em digué. Sí, Dereck -va continuar la veu trista i apagada d'abans-. Ens han trucat i ens han dit que.. -va començar a plorar sense més-. Has d'anar el més aviat possible a l'hospital. La teva mare ha.. ha..- no podia dir-me el que havia succeït-.
La tensió va fer que s'estanqués, la pressió d'aquella situació em va poder i va fer que sentís en el meu cap una espiral de pors i angoixa. Em vaig aixecar ferm i em vaig anar d'aquella classe. Vaig començar a córrer cap a l'adreça que em portava cap a la meva mare. Sabia que aquell moment havia arribat. Sabia que s'havia anat i no anava a tornar. Havia arribat la fi que mai vaig voler pensar. Tot aquell sofriment que patia havia acabat. La mort va guanyar aquella batalla.
Aquell dilluns d'aquell any va ser una data marcada en el meu cor.
La veritat es que escrius molt be! Nose si aixo que has escrit es real o no, pero si ho es deixa'm dir-te que ho sento. No ens coneixem, pero tu i les teves paraules m'han "arribat". Em resulta extrany que un noi expressi els seus sentiments, normalment se n'amaguen. Ole tu noi!
ResponderEliminarMoltíssimes gràcies!! :P Sí, desgraciadament és real i ho he escrit com ho vaig viure i sentir en aquell mateix moment. És una situació difícil i si puc ajudar a gent que ha passat el mateix o situacions paregudes, per mi seria el millor. I gràcies pels teus ànims, gràcies de tot cor. Et digo un secret, sols espresso els meus sentiments al 100% escrivint, es una forma d'esplaiar-me.. però ssssh! jajaja
EliminarUn petó!
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarm'encante com escrius! crec que tens un gran futur! m'has deixat sense paraules per aixo nose que dirte.
ResponderEliminarsento molt la mort de la teva mare de veritat et dono molts anims desde la pantalla de l'ordenador perque encara que no et puc veure ni et coneixo tinc la necessitat de dirte que ho sento i que m'encanta el teu blog i la teva manera d'escriure com te sents i d'expresar els teus sentiments de veritat felicitats!
de part d'una petita somiadora ;)
Ets la mateixa d'abans no? El de petita somiadora t'ha delatat, ho sento t'he pillat (H) jajajaja
EliminarMoltes, moltes gràcies pels teus ánims, són moments durs que el que més necessites és el suport de la gent a qui li importis!! Així que agafo els teus de tot cor!!
Com he dit en el comentario de dalt, la millor forma que puc expressar els meus sentiments és a través de les paraules, no sé, és com si m'anés a un altre món i solament estigués les paraules i jo. I si damunt puc ajudar a altres persones, doncs en reconforta molt això.
Aixì que donar-te una altra vegada mil gràcies per llegir el meu blog!!
Molts petons somiadora!!! :)
Hola:) M'ha portat fins aqui un comentari teu d'adolescents.cat xdd
ResponderEliminarM'agrada força com escrius, i et vull desitjar molts ànims...Es molt maco expressar el que sents escrivint, jo ho faig en poesia pero es molt dolenta xdd. Bueno, tornant al cas, que es bonic escriure i a un tio el fa sexy!!
Ja se que tinc moltes faltes d'ortografia, però bueno, crec que es pot entendre:]
Holaaaaa! :D Em faig publicitat tot sol jo, ejem ejem jajajaja
EliminarOiixx, moltes gràcies de veres, que em diguin coses així doncs em puja l'ànim no saps quant, i és això, agrair-te que hages entrar i hages dedicat una estona del teu temps amb els meus pensaments.
Eh, escolta, m'agradaria molt llegir alguna de les teves poesies, així que si et fas l'ànim i em deixes llegir-ne! Seria tot un plaer! :P
Solament et dic que segueixis fent el que t'agrada, que és escriure poesia i que segur que ho fas genial.
Un dereckpetó molt gran! :P
Ahir vaig arribar al teu blog pel teu comentari a adolescents.cat i quan vaig veure les teves publicacions vaig veure que tenies un talent increíble. Et desitjo el millor i espero que a partir d'ara tot el vagi super bé. Imagino que ho has degut passar malament, per això et dic: Ànims!
ResponderEliminarSé que no ens coneixem, però el que t'he dit t'ho dic de debó. El teu blog es genial noi. I una última cosa abants d'acabar amb el comentari;
Mai he vist a un noi expressant-se tan bé i d'una manera tan profunda. Tens molt talent noi. Que vagi bé!
Buenaaaas!! Oooh, gràcies i mil gràcies per el que m'has dit!! No sé com agrair-te això que em dius, i si, t'agafo els teus ànims i me'ls quedo de tot cor. Aquesttes situacions són les que et fan veure la vida d'una altra forma i són situacions molt dolentes, però que estàn ahí i passen. Jo sols vull ajudar a altra gent que estigui passant o haja passat això i si els trac un somriure, puff jo feliç. I no me enrotllo més i sols dir-te que moltisisisimes gràcies per llegir les meves paraules! Un petó molt graan! :P
Eliminar(Sóc la mateixa noia que t'ha deixat aquest comentari) No hi ha de qué! Agafo el teu petó i t'envío un altre enorme! Segueix fent el que fas i espero que poguis aocnseguir aquesta noia de la que estàs enxoxat! :)) :D
Eliminar