Dos vides, i una al teu costat.

Jo solia tenir una vida d'aproximadament vint-i-un anys de durada, quasi vint-i-dos; una vida en la qual vaig néixer, créixer, jugar, madurar i estimar.. encara que sense sort. Va ser una vida llarga i difícil amb els seus moments bons, genials i altres moments que no vull emrecordar-me. Vaig passar per moltes coses i no saps quant vaig desitjar tenir al meu costat a algú com tu. Va haver-hi molts presents en aquesta vida, però no va funcionar amb cap, i ara per fi entenc per què. 

Això solament, en forma de resum, va ser una mica de la meva vida, la que va a començar en el moment en què expressem els sentiments que portem dins, aquests que eren corresposts, i són els que ens van unir, ens uneixen i ens uniran. 

La meva nova vida ets tu, i ara entenc tots aquests tòpics, com per exemple La vida és bella, clar que ho és, sobretot quan té nom i cognoms. És bé esciure això quan ja he començat la meva nova etapa, perquè estic més que fart de llegir coses negatives, plenes de tristesa i dolor. No crec que vagi a ser infeliç al teu costat, ja que tu m'aportes tot el que necessito, em dónes la millor felicitat que hi pot haver i m'ensenyes com és la meva millor forma de ser. Vull fer-te feliç sempre, passe el que passe. 

No sóc una persona que creu en les coses eternes, ja ho saps. Però no t'esmento quan et prometo que estaré amb tu quan et caiguis, perquè tots ho fem. Estaré amb tu per al bé i per al mal. Sols dir que si la meva primera vida ha durat vint-i-un anys, espero que aquesta de nova duri com el meu cor aguanti bategant per tu.