Capítol 2: "Trobades amb sabor dolç".

Nou dia amb nous desafiaments i la meva esperança posada en ells. Sona l'alarma a l'hora justa, les set. Aquest so molest em posa dels nervis. Hauria de canviar-ho, no és bé aixecar-se amb mal humor. Obro la finestra, aire fresc s'abalança sobre el meu rostre. Omplo els meus pulmons amb aire de ciutat i ho tiro lentament amb un sospir per la boca. Miro el cel i veig que el sol està sortint amb força. Això em comforta i canvia el meu estat d'ànim. M'entren unes ganes boges de cridar al món que sóc realment feliç. M'estalvio l'espectacle, potser algun dia ho faci. Vull que pensin que realment estic boig. Un boig afortunat. Em decideixo a fer-me el desdejuni, encara que ni tan sols tingui gana. Em dutxo per poder aïllar-me i pensar amb claredat. Odio aquests moments en els quals se m'apareix ella en la ment. La recordo com la nit d'abans. Em fa entristir. Oblide ràpid i començo a meditar les noves metes que tinc avui.

Sisè pis, baixo per les escales. Tinc ganes de pedre el temps i fer-li un favor al meu cos. Em dirigeixo cap al treball, sempre la mateixa ruta. Al carrer hi ha poca gent, alguna criatura amb la seva motxilla i ancians amb el seu puro en la boca passejant. Sona "Hey there Delilah" de Plain White T'S. Pujo el volum del mòbil i els cascos ressonen en les meves oïdes. Aquesta cançó em calma. Segueixo avançant a pas normal. Tanco un instant els ulls perquè ve la meva part favorita de la melodia i.. i una ensopegada em para en sec. Deixo anar un subtil 'Perdoni' i els meus ulls s'engrandeixen perquè no es poden creure el que estan veient. Tanta gent per Barcelona. Milers i milers de persones i m'ensopego amb ella. És ella. L'ombra d'ahir. Tan maca com sempre. Ella contesta un simple i sec 'Qué miri per on vaig', com si no em conegués i s'allunya a pas lleuger. El seu rostre es de sorpresa, però sap ràpidament dissimular-ho. Li deixo anar amb veu tènue 'Ho sento..Blanca' i segueixo el meu camí. El seu nom es repeteix centenars de vegades en la meva ment. Sento que em va a esclatar el cap. El meu subconscient em fa  girar-me on havia passat tot i la seva mirada i la meva es creuen. El meu cor es va posar a bategar d'una forma poc habitual i amb crits d'esperança. Vaig soltar un lleuger somriure. Confio en que ella també ho fera. Va ser un matí de sort. L'esperança va recobrar vida.  Comença a sonar una altra cançó i sigueixo la meva ruta cap al taller.