Dormir un somni eterne.

Hui ha mort un gran de la música i sobretot una gran persona. Com ja us haureu enterat, Manolo Escobar ens ha deixat. Per a mi era un dels millor cantats de cobla espanyol i per aquest motiu voldria dedicar-li unes paraules i perquè sé que és passar una enfermetat així. 

Com tots sabem, tot en la vida té un inici i una fi. Som persones, no som cap excepció. Tan natural com la vida és la mort, doncs a tot ens arribarà en algún moment dormir eixe somni eterne.  De vegades és difícil d'acceptar que eixa persona no ens acompanye més, que ja no tornarem a gaudir d'estar al seu costat, ni podrem escoltar la seva veu tan com vulguesim. Però que ja no estigui aquí al nostre costat, no vol dir que l'oblidem no, sempre estarà d'una forma o una altra, sempre ajudant-nos al que calgui. 

Així que sols puc dir que mentre eixa persona estava al teu costat ens va demostrar a tots que era bonic lluitar per ser feliços en la vida, ara que ja no està, t'ha deixat un repte i és que tu deus lluitar contra la tristesa i seguir cap endavant, lluitant pel que eixa persona volia.

Manolo Escobar va fer una cançó molt coneguda, segur que sabeu quina és. Diu així "Mi carro me lo robaron, anoche cuando dormía.." doncs jo sols dic que li van robar el carro, pero no va pedre la seva veu ni la seva alegria. DEP a un  gran de la música.